Estudi de l'evolució del límit superior del bosc mitjançant la pedoantracologia a la zona de Plaus de Boldís-Montarenyo (Pallars Sobirà) [Fitxer informàtic] / Raquel Cunill Artigas ; direcció: Joan Manuel Soriano Lopez
Cunill Artigas, Raquel


2008
Dirigida per: Soriano López, Juan Manuel. Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat de Filosofia i Lletres, Departament de Geografia, 2007
1 recurs electrònic
Treball de recerca.

L'objectiu d'aquesta recerca és l'estudi de l'evolució del límit superior del bosc en la vessant sud dels Pirineus, concretament a l'àrea dels Plaus de Boldís-Montarenyo (Lladorre, Pallars Sobirà). S'han usat diferents fonts i metodologies amb cobertures temporals diverses. Per una banda s'ha emprat la pedoantracologia, per tal d'analitzar el carbons incorporats en el sòl. Per altra banda, s'ha treballat amb Sistemes d'Informació Geogràfica; també s'han consultat fonts escrites i orals. S'ha dut a terme una anàlisi complexa d'aquesta evolució entesa com el resultat de la interacció entre natura i societat, amb un ús essencialment ramader, durant els últims 6.000 anys.

Estudi interdisciplinari de l'evolució del límit superior del bosc durant el període holocènic a la zona de Plaus de Boldís Montarenyo, Pirineu central català : pedoantracologia, palinologia, carbons sedimentaris i fonts documentals [Fitxer informàtic] / Raquel Cunill Artigas ; tesi doctoral dirigida per Joan Manuel Soriano López
Cunill Artigas, Raquel


Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2011
Dirigida per: Soriano López, Joan Manuel. Universitat Autónoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Departament de Geografia, 2010
1 recurs electrònic
ISBN 9788469367193

Les zones de l'alta muntanya pirinenca són molt cops associades a zones de natura verge per part de la societat actual. Però lluny d'aquesta imatge, la realitat és que aquestes àrees han estat transformades des fa mil·lennis per les poblacions que han habitat la muntanya. Per altra banda, durant el període holocè el clima ha experimentat variacions que han intervingut en la configuració d'aquests paisatges. L'objectiu d'aquesta tesi és l'anàlisi de l'evolució del límit superior del bosc com a reflex d'aquest canvis mil·lenaris en les àrees de muntanya. La recerca s'ha centrat en la cerca de la màxima cota assolida durant l'Holocè per aquest límit, així com l'anàlisi de les seves fluctuacions tenint en compte elements antròpics i climàtics. Altrament, també s'ha posat el zoom en el moment de canvi actual, tot quantificant l'evolució del límit superior del bosc dels últims cinquanta anys i indagant en les causes antròpiques d'aquest canvi més recent. El caràcter interdisciplinari d'aquest treball s'ha basat en l'ús de quatre metodologies diferenciades que podem dividir en dos grups segons les fonts que utilitzem: paleobotàniques i documentals.

Incendis històrics a l'alta muntanya pirinenca : anàlisi dels carbons sedimentaris a la torbera de Montarenyo (Lladorre, Pallars Sobirà) [Fitxer informàtic] / M. Alba Bonet Marmí, Raquel Cunill Artigas ; [director: Juan Manuel Soriano López]
Bonet Marmí, M. Alba


Dirigida per: Soriano López, Juan Manuel. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Ciències, 2011
1 recurs electrònic (150 p.)
Treball de recerca (bachelorThesis).

Les zones europees d'alta muntanya, concretament les mediterrànies, han estat utilitzades des de temps remots per l'ésser humà, a través de l'aprofitament de boscos i prats mitjançant activitats com l'agricultura, la ramaderia, la silvicultura i la metal·lúrgia. Però, des de fa temps, amb l'abandonament de les àrees rurals, estem davant d'una falta de gestió dels boscos, degut a la pèrdua de les activitats tradicionals. L'objectiu d'aquest treball és el de determinar l'impacte provocat per les societats antigues sobre els boscos, amb la utilització del foc com a eina de gestió, així com l'anàlisi dels processos d'antropització de les zones de muntanya que utilitzaven aquest recurs. En aquest treball l'anàlisi de l'evolució del paisatge es fa mitjançant l'estudi de les comunitats vegetals històriques i la dinàmica d'incendis, a través de dues metodologies basades en testimonis sedimentaris: l'anàlisi de carbons i l'anàlisi del pol·len. El testimoni sedimentari ha estat extret de la torbera ombrotròfica de Montarenyo, situada a la vessant sud dels Pirineus, a la Vall de Cardós, al Pallars Sobirà. Aquestes dues disciplines han permès indagar en la geohistòria ambiental, per tal d'establir les relacions entre l'ambient i la societat. Els resultats mostren que el foc ha estat utilitzat per nombroses activitats, creant unes dinàmiques forestals característiques. El paisatge actual és conseqüència de les pressions que va haver de patir el bosc durant anys, unes pressions que, amb major o menor mesura han gestionat les masses forestals. Cal doncs conèixer quina ha estat la gestió històrica del bosc per entendre'n el seu estat actual i poder escollir la gestió més adequada per conservar-lo.